El poema èpic Canigó representa la culminació de
l’obra poètica de Jacint Verdaguer. Està constituït per dotze cants i un epíleg.
L’acció de l’obra se situa al segle XI a les comarques del nord de Catalunya en
el moment en què s’estava forjant la dinastia dels comtes de Barcelona, que més
endavant donarà lloc a la monarquia catalana.
En aquest
context, Gentil és armat cavaller i ha de renunciar a l’amor de la pastora
Griselda per anar a lluitar contra els àrabs amb el seu oncle Guifré. Mentre es
dirigeix al Rosselló per a lluitar s’atura al Canigó, on la fada Flordeneu el
sedueix i amb ella recorre el territori i aprèn les llegendes de la seva terra.
Mentre, però, el seu oncle ha estat derrotat a mans dels sarraïns, per la qual
cosa Gentil és acusat de deserció i quan Guifré el troba, el mata llençant-lo
muntanya avall. Quan Tallaferro descobreix qui és l’assassí del seu fill vol
venjar-se’n però en el conflicte intercedeix l’abat Oliba, del monestir de
Ripoll, que imposa al botxí de Gentil la construcció d’un monestir sobre la
seva tomba.
Una vegada morts
Guifré i Tallaferro, l’abat puja al Canigó i hi planta una creu, la qual cosa
fa que les fades marxin i, així, la muntanya resti lliure del seu encís.
Finalment, a l’epíleg
trobem referències al context coetani a la creació del poema (finals del segle
XIX), amb el diàleg entre els campanars de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí
del Canigó, que reflexionen sobre el caràcter efímer de l’existència humana
front a la perdurabilitat i grandesa de la natura.
Aquí teniu els apunts sobre les quatre grans cròniques que us he comentat a classe.
A classe en comentarem alguns fragment, però per tal que us aneu apropant a la figura del conqueridor de Mallorca, us deixo l'enllaç del documental Jaume I, memòria d'un rei. Aquí podreu conèixer alguns dels indrets que marcaren l'existència del rei, la seva biografia, les seves gestes i la seva mort. A més, també podreu escoltar alguns fragments del Llibre dels Fets, del qual en fou autor, i conèixer-ne les seves característiques essencials (algunes d'elles compartides amb les altres cròniques)
Bon dia,
